CONTE DE NADAL

  

  

  

   El dia que déu va decidir que era l’hora de venir al món per salvar la humanitat va pensar minuciosament totes i cadascuna de les gràcies que havia de reunir l’ésser humà que li faria de mare. Tot i que aquell cúmul d’excel·lències semblava impossible d’acomplir, les rigoroses perquisicions fetes per una munió d’àngels conclogueren que tal criatura existia: la dona era a punt de clivellar, s’anomenava M.

   El primer fou ormejar de seguida un complex aparat de paranys, d’escuts i de miratges per impedir, de totes totes, que una femella tan encisadora com aquella pogués perdre la puresa, cosa que hauria espatllat d’arrel tal decisió divinal. Però tampoc era prou que M fos verge en el moment d’acollir al seu ventre la llavor divina; calia a més que el gresol on niaria el fill de déu romangués per sempre en la més estricta virginitat.

   Hi feia falta, doncs, un nuvi mansoi i consentit que acompanyés M, com més aviat millor, a calçar la cuirassa del matrimoni, que havia de ser blanc, absolutament cast. No calgué escarrassar-se massa per concloure, sense cap mena de dubte, que la persona més idònia per aital  espòs no era altre que  J, aquell fuster dolç i delicat.

   Passaven els dies, i M va consentir a ser mare, tot i que no coneixia mascle, i J va acceptar de ser-ne el pare, tot i no haver estat el mascle; déu s’ho mirava tot, del cel estant, i se n’alegrava de veure que els seus designis s’acomplien a plena satisfacció. 

   Però, envanit  de saber-se posseïdor de la clau i segur que el pany romandria impol·lut, déu no feia ni cas dels senyals de plaer que, foraviant la seva gran prohibició, aflamaven la carn  dels amants, adelerats en la seva fusió sense fites, com dues verges.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: CONTE DE NADAL

  1. josepmanel diu:

    Aquest relat “alternatiu” és d’una humanitat divina…

Els comentaris estan tancats.