A PROPÒSIT DE ZIGMUNT BAUMAN: IDENTITAT I MODERNITAT LÍQUIDA

 

Resulta curiós que en ben poc temps m’hagin interessat dos títols d’un assagista que fins aleshores era pràcticament un desconegut per a mi. Sembla com si en la reflexió i el debat ideològic es decantessin, en cada moment,  temes i enfocaments que d’alguna manera reflecteixen “l’aire del temps”.

També pot ser, simplement, que em sentís atret a partir d’un interès previ per les temàtiques que semblen vertebrar aquests textos: la identitat tant a nivell individual com social en el debat i l’acció política i ideològica del món actual, i la importància que en aquesta confrontació no pot deixar de tenir l’educació.

 El cas és que en un interval ben curt, sense que ni tan sols algú me’ls recomanés, m’he comprat i he llegit Identitat i Els reptes de l’educació en la modernitat líquida de Zygmunt Bauman.

[@more@]

Si és cert – com s’afirma en aquests textos i com també jo m’inclino a creure –  que el fet d’haver de desenvolupar la teva vida a partir d’una cruïlla cultural resulta, al cap i a la fi, un element particularment beneficiós a l’hora de construir un sistema propi d’idees, creences i valors, la trajectòria personal d’aquest escriptor no podia ésser més favorable al desenvolupament d’un pensament complex i especialment ben dotat per a l’anàlisi d’aquest  “món movedís” que constitueix la realitat societat actual, i que ell mateix ha definit amb el suggestiu concepte de “modernitat líquida”.

Efectivament, la vida de Bauman pot resultar modèlica a l’hora d’il·lustrar les vicissituds polítiques i socials del segle XX: jueu i polonès, hagué de fugir del nazisme i combatre’l formant part de l’exercit roig; convertit després en una figura central de l’escola de sociologia de Varsòvia, participà en l’intent regenerador del socialisme en  1956 des de posicions ideològiques renovadores del marxisme, a partir de la influència dels plantejaments gramscians; tot això l’abocà en un enfrontament cada vegada més obert amb la ideologia oficial del règim, amb la consegüent prohibició de les seves activitats i, finalment, el seu exili a Anglaterra, on encara imparteix docència com a professor emèrit de sociologia a la Universitat de Leeds.

Aquesta trajectòria intel·lectual, tan rica com rigorosa, hi ha anat conformant un estil antidogmàtic, eclèctic, de tempteig intel·lectual, que beu de les fonts més vives del pensament socialista, radical i democràtic-liberal. Un pensament presentat sempre com una reflexió en procés, extraordinàriament exigent i a la vegada relativitzador, permanentment qüestionador, capaç d’abordar els problemes socials  des de múltiples punts de vista – cosa que, en certa manera,  m’ha recordat el model de raonament fusterià . El fet que els llibres de què parlem estiguen plantejats com a transcripcions – un   d’una conferència i l’altre d’una llarga i meditada entrevista –  accentuen encara més aquesta sensació fluïda  i oberta que caracteritza el discurs baumanià.

Des d’aquest marc metodològic i conceptual, Bauman desenvolupa una reflexió sociològica sobre la societat actual, després de l’esfondrament del sistema de “socialisme real”, a partir del la realitat social dels  països anomenats “avançats”. Sobrepassant el pensament feble i el relativisme elevat a la categoria d’absolut, Zygmunt Bauman hi construeix una anàlisi  potent i globalitzadora vertebrada sobre diferents eixos bàsic:

                     El pas del temps linial al “temps puntillista”, on només existeix l’ara, tot està sotmés a la dictadura de l’efímer, a la ràpida caducitat que dificulta enormement la tasca de bastir seqüències de sentit, amb la qual cosa s’afebleix la possibilitat de criteri, es fomenta el dictat de la moda, la manca de compromís, la cultura del distanciament, de la discontinuïtat i de l’oblit.

                     L’hegemonia aclaparadora de la cultura de consum – del consum (quantitat) front a la qualitat (duració) -, de més en més globalitzada, on la innovació i el canvi permanent produeixen un creixement exponencial de productes i d’informació que genera un model social basat en la superabundància i l’excés.

                     Un sistema socioeconòmic on es fa evident la contradicció entre l’augment extraordinari de la capacitat de producció de bens i serveis i, d’altra banda, el desenvolupament de productes cada vegada més efímers i volàtils en un sistema de treball més precari. Amb açò,  s’ha esvaït la cohesió i la capacitat de transformació de la classe obrera i la contestació social s’ha atomitzat i ha passat a grups heterogenis de “malcontents socials”, a la vegada que s’ha anat configurat una nova “classe marginal”, sense a penes drets, sense identitat, que Bauman anomena “humans sobrers”.

                     Aquest model acondueix, irremediablement, a la falta de solidaritat de grup, a un buidament de les institucions democràtiques, a la privatització de l’esfera pública, i ens introdueix en la paradoxa d’una divisió cada vegada més gran entre el cosmopolitisme i la misèria i la exclusió social.

                     En aquest context global, la qüestió de la identitat ha esdevingut cada vegada més esmunyedissa, fràgil i provisional. Assistim a una pèrdua de la capacitat per a les interaccions reals i un auge de la comunicació “virtual”; a l’entronització d’una mena de “carpe diem” barroer que respon a un món sense compromisos ni valors duradors.

                     Tot això, genera dosis creixents d’incertesa que és utilitzada pel sistema com a instrument de dominació, però que, d’altra banda, causa fenòmens politicoideològics reactius com els fonamentalismes religiosos o nacionalistes –que responen a la necessitat de “seguretat”.

Bauman conclou plantejant-hi la necessitat d’una alternativa de democràcia avançada amb un raonament que m’ha recordat el conegut repte luxemburgià de “o socialisme o barbàrie”: engegar un procés de regeneració social a partir del diàleg permanent entre allò personal i allò col·lectiu, situar l’àgora com a lloc de la recerca i establiment de la veritat



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: A PROPÒSIT DE ZIGMUNT BAUMAN: IDENTITAT I MODERNITAT LÍQUIDA

  1. eagro diu:

    Interesant el teu bloc. Em podries ajudar?.Com poses les imatges als articles?. Gracies.

  2. 近年、生活水準の継続的な改善と、人々の欲望が社会活動に参加しても、ドレスは、より多くの人々は、特殊な状況で使用されているされており、増加しており、過去からリースに着用者のいくつかの購入またはコレクションを表します。一方、過去の市場に比べウエディングドレス販売台数が大幅に増加している。しかし、業界カラードレス格安、製品の品質問題の急速な発展は、非標準の市場はますます顕著になってくる。

  3. 近年、生活水準の継続的な改善と、人々の欲望が社会活動に参加しても、ドレスは、より多くの人々は、特殊な状況で使用されているされており、増加しており、過去からリースに着用者のいくつかの購入またはコレクションを表します。一方、過去の市場に比べウエディングドレス販売台数が大幅に増加している。しかし、業界カラードレス格安、製品の品質問題の急速な発展は、非標準の市場はますます顕著になってくる。

Els comentaris estan tancats.