L’ORIGEN DEL MÓN

 

 (Gustave Courbet)

Roda el món

i torna al Cony

 

 

   (El 17 d'abril vaig decidir de participar en un projecte d'apadrinar paraules, i hem vaig decidir per cony perquè pensava que era un mot tan bonic com maltractat.

   Hem arribat a la fi de l'any i – encara que, com no pot ser menys en una paraula tan emblemàtica, hem queden moltes idees per desenvolupar – penso que cal tancar ja el compromís de dedicar-me a la seva lloança i a la seva vindicació. Segurament no hauré estat prou destre en la contesa però, podeu creure'm, ho he intenta de tot cony.

    Any nou, vida nova, intentaré prendre un altre mot-senhal, per continuar amb aquesta tasca tan literària com cavalleresca. Això però, i d'acord amb el meu tarannà democràtic de mena, vull obrir un període consultiu perquè totes i tots els que paseu per aquest bloc pogueu suggerir la paraula que, al vostre parer, necessita més del meu esforç reivindicatiu. Podeu fer-me-les arribar, deixant un comentari, fins el proper 27 de gener.   Si no hi participeu, després no us queixeu!)

[@more@]



Comentaris tancats a L’ORIGEN DEL MÓN

BENEÏDA

 

Mirall de calç

geranis finestrers

perquè tu passes.

 

Clivell de l'aigua

l'aroma de les algues

perquè tu passes.

 

La sal que salva

banderes d'olivera

perquè tu passes.

 

Oh, petja blava!

El cos un ram de murtra 

 perquè tu passes.

 

[@more@]



1 comentari

JE ME SOUVIENS…

Dels reglots del vi embotat

com batecs covats de joia

o consellets florits d'aromes

 

 

[@more@]



1 comentari

PENSAMENT VORAÇ

Aquest pensament voraç

                            aquest buit

que més enllà del meu abast

ella habita un lloc, batega,

viu l’instant, potser em pensa,

                              se somriu.

[@more@]

Comentaris tancats a PENSAMENT VORAÇ

Hola

BON DIA![@more@]

Comentaris tancats a Hola

L’ESCALF DEL PIC DE MIGDIA

   T'hi has fixat, com s'assemblaven a nosaltres? Sí home, sí…, la parelleta d'aquest migdia que ha passat a prop meu just quan tu em resseguies tot el cos amb aquella carícia allargada que em fa venir uns estremiments tan dolços.

   Havien arribat una mitja hora abans. Jo m'estava, com sempre, asseguda al banc de l'ajuntament xerrant amb la Jacinta i l'Assumpció – i esperant, ja ho saps que arribés el pic de migdia. Ens hem encuriosit de seguida amb els nouvinguts, ja saps que de vegades passen molts dies fins que algú es decideix a deixat de banda la carretera i entrar en aquest reclòs on només restem quatre ànimes comptades i alguns animalets de companyia.

   Semblaven novençans, però des del primer moment n’he estat segura que ja portaven prou temps junts. Només han baixat del cotxe, han anat de dret enmig de la plaça  per  llegir amb molt d'interès l’escrit aquell que hi ha al lloc del vell om. Després, sense deixar de prendre's per la cintura, s'han esmunyit pel carrer dels casalicis i han tornat, fent la volta, pel carreró de dalt.  

   Era el ple de migdia i l’ombra s’havia desplaçat una mica  de manera que ja ens havíem traslladat al banquet de l'esquerra. Jo, fent-me la desmenjada, m'hi he separat i he acudit fins a la cantonada perquè em prenguessis un instant, com fem sempre.    I en això que la parella ha passat a prop nostre i la xicota ha dit baixet: "fixa´t en aquesta dona. Amb quin plaer es gira de cara la paret perquè el solet li escalfe l'esquena!". Tu, d'allà dalt, bé que ho hauràs vist tot, però malament podies sentir-la.

   Llavors a mi m'han agafat moltes ganes de confessar-los que no era el sol que a tots escalfa, que ets tu qui vens i m'esgarrifes encara; i de dir-los també que ells s'assemblaven a nosaltres  com una gota d'aigua en una altra.   Però he tingut por que em prenguessin per boja.

[@more@]

1 comentari

SOLIDARITAT BLOCAIRE

   L'amic Josep Manel de Filant prim, aquesta vegada no ha filat prim i, endut per la seva benevolència,i potser també per una genètica solidaritat valenciana, ha decidit concedir-me el Premi Blog solidari, la medalla del qual, com podeu veure encapçalant el post, m'he afanyat impúdicamenbt a exhibir, no sia que s'arrepentesca.

   Josep, te'n dec una!

   Com la concessió sembla que comporta l'atribució de concedir-lo tu mateix a alguns altres m'he quedat una mica esmaperdut perquè a moltes d eles persones que elsl'atorgaria ja el tenen abans de mi (com nopodia ser menys), després de molt de pensar he decidir d'atorgar-lo als blocaires que van redactar amb mi l'anterior Història veïnal i als que estan en procés de crear-ne la segona ja que em sembla un acte solidari, i com a tal ben bonic i profitós, el fet de contribuir a fondre la teva imaginació amb la d'altres per parir una història col·lectiva. Així doncs, els guanyadors són:

Cafè amb llet

Petit far enmig la nit

L'altra cara de la lluna

Lluna

Trillina

Deja-Vie

  Potser que alguns/nes ja el tinguen, aquest premi. No passa res que es consideren doblement premiats!

[@more@]

4s comentaris

ENAMORAMENT

  Hom està enamorat quan se n'adona que una altra persona és única

                                                       J. L.Borges

 

[@more@]

6s comentaris

LA PANTALLA DE L’ORDINADOR

   Caterina, l'amiga virtual de No em diguis que és un somni… em passa un mem on hem de mostrar, i explicar, la fotografia que tenim a la pantalla de l'ordinador. En el meu cas es tracta de la foto que teniu a dalt, he preferit posar-la-hi directament, en lloc de la pantalla mateixa perquè d'aquesta manera és veu molt millor.

   Tinc per costum canviar la pantalla cada estació de l'any, o si em passa algun esdeveniment important que vull tenir ben present. Fins ara han estat fotos de moments bonics amb la meva parella. En aquest cas es tracta del dinar, a casa, del dia Nadal.

   Com que la nit abans havíem fet un sopar important amb tota la meva família, aqui es tractava d'un dinar frugal però ben especial (un bocí de bon pa amb un excel·lents acompanyaments (formatge, embotit i paté, tot maridat amb un vi deliciós), en una intimitat càlida (enfront estava encesa la xemeneia) i relaxada (asseguts en un dels sofàs del saló de casa i mig embotits enels nostres batins).

   Ara s'acosta el moment de repetir-ho!

 

 (P.S.: La convenció dels mems sembla que obligui a passar la tasca a alguns altres, però no em veig en cor d'encolomar més feina a ningú, així que l'encomane a aquells que llegeixin aquest escrit i el entrin ganes de seguir la cadena.Això si, si algú s'hi decideix que m'ho faci saber!)

 

[@more@]

2s comentaris

CÓRRER L’ANDOLA (la lectora ben acompanyada)

  

   La dona descansa, després d'haver-se canviat la roba de feina per una altre de més còmoda, a la butaca d'orellons que hi ha arran del balcó. A fora el fred es desploma a l'ensems que el capvespre però, a dins, la previsió dels habitadors ha fet que tot el dia hagi estat engegada  la calefacció precisa per mantenir-hi una temperatura ideal.

   La dona repassa, sense fixar-s'hi massa, una revista de divulgació literària i sembla que d'aquesta manera acabàrà d'esbandir els dimonis que ha portat enganxats des de la feina fins a la porta d'entrada. S'hi deixa caure en una placidesa suau i la comparteix amb "Negret", el gatet que ha esperat al pati la tornada dels amos per endinsar-se al comfort de la casa; ara, ben esbaltit, sembla del tot submergit en una bombolla de càlida confiança.

   L'home que s'ho a mira, amb un somriure embadalit, sap el que val aquesta estampa.  Un goig ample com la mar l'agombola.

 

[@more@]

2s comentaris