CÓRRER L’ANDOLA (en memòria de Pedro Benavides)

   El dimecres per la vesprada vam anar a València, a la FNAC vam comprar la cartellera Turia i, només fullejar-la, fou com una maçada: a la secció “De aquí a la eternidad”, hom feia l’elogi necrològic de Pedro Benavides. Un irresistible remolí de records i sensacions em va transportar en aquell darrer curs del batxillerat superior de l’any 1969, al decrèpit institut de Dénia, on un jove professor interí – o com s’hi anomenés en aquell temps – de filosofia imprimiria una petjada inesborrable en tota una colla d’adolescents.  

    Quan he pogut, he remenat per la immensa paperassa sempre en procès d’ordenació i he trobat – n’estava segur que la conservaria – la llibreta esgrogueïda on prenia els apunts d’aquella assignatura que ens va fascinar tant com ens ajudava a obrir els ulls: una pàgina darrere l’altra he pogut resseguir aquelles explicacions revolucionàries per a la època – estava ben fresquet el maig de París, a Califòrnia bullia la revolta juvenil.: hi he trobat apunts relatius a l’evolucionisme, Darwin; la psicoanàlisi: Freud, Adler, Jung…; l’idealisme: Hegel; el marxisme: Marx i Engels; l’existencialisme: Kiekergaard, Sartre…; i l’alliberament sexual, l'alienació de la dona: H. Marcuse, Carlos Castilla del Pino…, i Bertrand Russell… Però el més important de tot allò, no es podia posar per escrit, sobreviu en la memoria i en l’estima dels que vam participar-hi: la bonhomia que a penes podia emmascarar amb aquell sarcasme radical, el sentit tan hedonista com radicalment alternatiu de la vida.  

   Van haver de passar molts anys perquè el retrobés, en circumstàncies ben diferents. Érem en plena transició democràtica i jo formava part del comité de País del Partit Comunista del País Valencià; havíem creat una comissió encarregada de planificar la revista que n’havia de ser l’òrgan oficial – Cal dir – i vam fer una primera reunió al pis d’un militant destacat de l’àmbit intel·lectual de la capital: era la casa de Pedro, ens reconeguérem de seguida.  

   Després han hagut de passar trenta-un anys d’anar entropessant  esporàdicament amb la seva petja ací i allà (com per exemple en els punyents articles que publicava a la Turia) he tornat a trobar-lo: La breu nota explicava que Pedro havia mort amb el mateix coratge, la mateixa curiositat intel·lectual i el mateix sentit de l’humor amb què va viure: “Cuando ya muy enfermo, fui a verle al hospital, estaba rodeado de libros. Al preguntarle como se encontraba me contestó: “Bien, con un cáncer terminal pero bien”  

 

[@more@]

Comentaris tancats a CÓRRER L’ANDOLA (en memòria de Pedro Benavides)

DE LA VIDA ESCÀPOLA

El futur ens tortura i el passat ens encadena. Per això se'ns escapa el present.

                                                                            G. Flaubert

 

[@more@]

1 comentari

JE ME SOUVIENS…

De la meva innocència

com un llençol solejat

que amarava el migdia.

La farina escorrent-se

del grapat, blanca que fina.

 

[@more@]

Comentaris tancats a JE ME SOUVIENS…

CÓRRER L’ANDOLA (escapades)

 

   Cada vegada m’agraden més els viatges curts, com em passa també amb la visita als museus petits i en certa manera monogràfics.

   Les "escapades" de cap de setmana poden ser prou sovintejades com perquè el fet de viatjar assoleixi una dimensió diferent a “fer turisme”, en el sentit d’arribar formar part d’un tarannà, d’una manera de viure més oberta i hedonista, així com esdevenir una experiència revestida d'una certa modèstia, un costum ja que, normalment, el destí és relativament a prop,  cal que tingui uns objectius concrets i que es circumscrigui en una realitat coherent i abastable.

  Tot això ho hem ben confirmat aquest cap de setmana amb una visita ràpida a Cuenca. He de dir que l’estada ens ha produït unes sensacions ben favorables. La impressió de trobar-nos en una ciutat prenyada d’il·lusió i empenyada en la seva modernització, molt allunyada ja d’aquella aparença una mica casposa i provinciana que ens havien deixat estades anteriors.

   Cal dir que quasi tot el temps l’hem esmerçat en recórrer el casc antic, un magnífic conjunt urbà farcit  de llocs emblemàtics a visitar com la catedral, el museu d’art abstracte o la Fundació “Antonio Pérez”…

  També vam assistir a la projecció del film franco-libanès Caramel, dirigit per Nadine Labake, que va resultar finalment guanyador del festival internacional de cinema “mujeres en dirección”; una pel·licula deliciosa, que narra amb una frescor, un ritme narratiu  i una interpretació molt remarcables les peripècies vitals de cinc dones que es reuneixen habitualment en un saló de bellesa de Beirut i que es debaten entre l’assumpció del “lliberalisme feminí occidental” i  les limitacions fèrries de la societat libanesa tradicional.  I fins i tot aconseguirem una invitació a la gala final de lliurament dels premis, on vam poder escoltar unes paraules tan breus com intel·ligent d’ Iciar Bollain, aqui atorgaven el premi especial que du el nom de la ciutat i vam poder gaudir de Persépolis, el film d’animació de Marjane Satrapi, tan magnífic com colpidor, que mostra magistralment la situació desesperada d’una jove esquerrana, i de la seva família, atrapada entre el fonamentalisme iranià i la hipocresia occidental.

   L’estança, a l’Hostal de San José – antic col·legi de nens cantors de l’escolania de la catedral –,  immillorable per la seva relació qualitat preu, pel seu ambient antic però autèntic, per la seva senzillesa i  pel llit de matrimoni alt i invitador on els cossos  niaven l’un en l’altre, en un sol cocó.

   

 

[@more@]

2s comentaris

BOCAVULVARI 6

Conyvenir (verb):

int. Reunir-se en lloc desitjat, elegit o acordat (dit també conygregar-se)

trans. Atorgar d'acord amb un altre (conycordar, venir a cony), o bé avenir-se al desig de l'altre (dit altrament, conysentir, conycedir)

loc. 1. "així serà, si conyvé", expressió de posar a mans d'una instància suprema, o providència divina, l'acompliment d'un fet.

      

 

[@more@]

1 comentari

ART I TEMPS

En art, el present és etern

             Akakuro Kakuzo

 

[@more@]

6s comentaris

DONA AL CIM

 

Tu ets l’ampit

que s’obre a l’avenir

vol que enlluerna

 

Jo sóc la nit

que vetlla el teu respir

la xarxa estesa

 

(Per a Pilar, en el seu aniversari. 29 de novembre del 2007)

[@more@]

Comentaris tancats a DONA AL CIM

TABERNACLE

Oh, carn junyida     d'alades anques

 

de pa que foc     com cercle i  petja

de foc que calç     temptada d’ambre

de calç que trau    com nit que abeura

de trau que ets llum     i obscur intacte

 

jueva meva     oh, llera en flames!

 

 

[@more@]

Comentaris tancats a TABERNACLE

Barcelona: Presentació de VIANANT, de Rafa Gomar

 

   El proper dijous 29 de novembre, a les 19 hores, a la Biblioteca "Jaume Fuster" (Plaça Lesseps, 20 – 22), es farà una mesa rodona de presentació de Vianant on, a més del seu autor – l'amic Rafa Gomar – hi intervindran Jordi  Llavina i Francesc-Marc Alvaro.

   En un post anterior ja us feia una breu referència d'aquest llibre que podeu tornar a consultar si us abelleix, abans d'acudir, si podeu, a la seua presentació. 

   Ahir mateix, mentre  Rafa m'assabentava d'aquest acte jo l'assabentava a ell que Ignasi Mora havia estat guardonat amb el premi Mallorca de narrativa. Decididament, els autors saforencs empeltats a la Marina Alta estan prenent una bona embranzida.

   Enhorabona Ignasi, enhorabona Rafa.

[@more@]

2s comentaris

TEMPS ENRERE

Avui toca un altre meme que m’ha passat na Caterina del bloc No em diguis que es un somni , impossible no complaure algú que ens dóna tant.

1- Jo fa deu anys enrera, després de 23 anys de treballar com a mestre de primària, amb incursions a altres treballs educatius (asesor de CEP, de valencià…), acabava de començar el meu primer curs a l’ensenyament secundari, a l’IES de Pego. Encara que no ho sabia, estava a punt d’entrar en una reconsideració profunda de la meva vida personal.

2- Jo cinc anys enrera, m’acarava a la necessitat de començar una vida nova.

3- Jo fa un any, iniciava el segon curs a l’IES de Teulada, on treballe actualment i, també, començava el segon any de viure en la nova casa, amb la meva parella. La meva vida era plena.

4- Ahir (dia 21 de novembre), encara tocat del constipat que acabo de passar, vaig treballar tot el matí i, a la vesprada, vaig aclarir qüestions d’intendència per les meves dues filles, l’una a Londres, l’altra a Barcelona. Ple, com cada dia de la calidesa de la meva companya.

5- Avui (dia 22 de novembre) Ens hem estimat. He treballat molt satisfactòriament. Hem dinat en un magnífic restaurant de menú a Gata, el meu poble de naixement. A la vesprada, compres i obligacions. Ara acabem de sopar.

6- Cançons: Al vent, de Raimon, L’estaca i Ítaca, de Lluís Llach, Cant a Teresa, d’Ovidi Monitor, Quan ella dorm (sonet de B. Rosselló-Pòrcel), de Maria del Mar Bonet.

7- Cinc llocs per visitar: Com m’agrada tant viatgar, em resulta tan reductiu això de cinc,quye vaig a fer una petita trampa:

         cinc llocs sense moure’m de casa (la Marina Alta), els recomane perquè per molts  altres podria ser un viatge que valgués la pena: Les Planes del Montgó (promontori marí entre Dénia i Xàbia), La Gorja d’Isbert  o Barranc de l’Infern ( al tram mitjà del riu Girona, en termes de la Vall de Laguar i la Vall d’Ebo), Els cascs antics de les viles costanes (Xàbia, Teulada, Benissa), el paisatge rural dels Bisserots (Jesús Pobre), el carrer Campos de Dénia (columna vertebral urbana, passeig central o carrer major de la nostra comarca)

         cinc llocs que puc recomanar amb coneixement de causa, perquè hi he estat: La vall del riu Mesa (especialment entre Jaraba i Calmarza –límit entre Zaragoza i Guadalajara), Siracusa (especialment el seu cor, l’illa d’Ortígia), els pobles penjats de la comarca del Leveron, a la Provença, els barris populars de l’est de Berlin, el marais de Paris.

         cinc llocs que recomane només per la força del meu desig d’arribar a conéixer-los: Alexandria, Smara (en el marc d’un Sahara Lliure), Trieste, Ítaca, Oporto.

8- Cinc coses que m’agrada menjar: Pa (sol, o amb oli i sal), encisam (amanida de tomaca i ceba), amanida de llicsons (lletsons), boga-marins (eriçó de mar), arròs caldós.

9- Cinc joguines preferides: Boletes (més les de fang, sovint fabricades per nosaltres mateixos, però també les de vidre, màgiques), pilota valenciana ( per a jugar a raspall o a l’aire –sempre al carrer-, però també per a jugar a marro, a l’all, referidor…), el riu del meu poble (quasi sempre sec, era font inexaurible de cinquetes arrodonides, d’esvaradores per on esgolar-nos, de paisatges màgics on perdre´ns…, i amb l’aigua clara corrent rialler on fer anar barquetes de pala, banyar-se als gorgs…), els llibres (llegits sobretot al llit, durant aquelles malalties d’infant que ens feien créixer), les meues germanes petites (meravelloses nines, i princeses, per als seus germans majors)

10- Cinc distribucions de GNU/Linux preferides: D’això, només se que GNU/linux és el suport bàsic del programari lliure, que em sembla interessant com a alternativa al comercial. Treballo alguna vegada amb el paquet openoffice, sobre tot material educatius…

11- Cinc persones a les que passo aquest meme:

 * Miquel

* Josep Manuel

*The silver blue

* Justine

* voliaina 

 [@more@]

3s comentaris