Sovint pensa en tu i l'omple una certesa blanca, sense límits, com la confiança dels mariners dins la tempesta.
Aquest migdia mateix, s’ha banyat nu a la bassa i després ha pres el sol durant uns breus instants. I quan s'obria al foc i a l'aire no podia evitar de recordar les teves carícies perfectes, el bes ombriu del teu cos entelant-lo amb l'alè d'un acostament d'àngel.
Quan s’ha gitat, després de dinar, la cambra era fresca, el llit ample i el cos se li esponjava. Retut al neguit que encara li habitava les temples, ha fantasiejat que éreu junts i oloraves a garriga. Que tu t’hi arraulies al seu forn abrusat i que ell s'abocava al teu brou perfecte, que anàveu acordant-vos com la carn s’engalza en l’ungla.
A l'hora de llevar-se ha vist l'extensió del seu cos: era de costat i hi sobresortia el maluc dret, ben arrodonit, contrastant amb el vall fosc de la cintura. Ençà s’hi veia un pit com esborronat, també la tendror lluent del muscle…, enllà la solidesa justa de les cuixes, les cames esveltes i els peus esfumant-se… Ha entrellucat amb uns ulls nous el seu cos i l'ha trobat bellíssim, com si hi haguessis acabat de passejar la teva mirada entre mandrosa i voraç, concentradament admirativa.
[@more@]
