Ja havia exhibit la seva nuesa per la resta de la casa. Però, no se sap perquè, s’hi resistia amb el saló.
Aquí, com si la retingués un estrany presagi, sempre s’hi passejava talment fos al Carrer Campos. Jo me la mirava desmenjadament, amb el mateix tel als ulls, i li endivinava el contorn davall les teles. I esperava indolent, com el gat s’està a la teulada .
Avui n’ha irromput com un glop de llet. Era cosa de veure com ha travessat, alada, tot l’ample de l’estança. Si m’ha vist, ha fet com si no. Més que mai m’ha sobtat el misteri del seu goig, l’equilibri de la seua carn tan alçurada.
I n’ha sortit llampant, cap amunt com si fos fum. Però ara ja ho ha fet, i sé que hi tornarà.
És per això que m’estic prest, com el gat esperant el regrés de l’oroneta.
[@more@]
