Diuen que guardes ben endins un
somriure clar, de riu, que és arrel
de llum i llavor inexpugnable.
Diuen també que hi ha instants,
només el temps d’una exclamació
abans de ser ofegada, que aquest
riu s’acreix, vessa i t’amoroseix
el llindar dels llavis i et deixa una
dolça lluïssor al brocal dels ulls
[@more@]
