A mitjans dels anys vuitanta (del segle passat!) vaig conéixer l'Isidre. Era un joveníssim poeta que vàrem publicar a L'Aigualdolç (la revista literària que acabàvem, també, d'encetar) i que de seguida es va consolidar com una de les veus més sòlides del panorama poètic valencià.
L'obra poètica d'Isidre no ha deixat ja mai d'interessar-me. La considere una tasca exemplar: constant, acurada i exigent. Darrerament, el seu poemari Hostes,amb el que va guanyar el premi "Carles Riba" del 2005, ha estat un dels llibres que més han colpit la meua sensibilitat literària.
Fa unes setmanes vaig topar amb Himnes, el recull de poemes que Isidre va publicar, ara fa 17 anys, a la modèlica col·lecció de poesia que Marc Granell i Eduard J. Vercher dirigien en aquells moments; i em van venir unes ganes irresistibles de rellegir-lo.
He de dir que no m'ha defraudat gens. Hi he trobat en aquella prosa poètica tota la potència d'imatges i tota la creativitat verbal que el caracteritza. Així que, en acabar, he volgut fer-vos-en un tast.
Isidre Martínez Marzo
[@more@]
