Arxiu de l'autor: nausica

Cantem el propi misteri.                  Joan Margarit [@more@] Tweet

Cony-i-llera (fem.):  Sèquia mare on s'encaua i regalima el desig.     [@more@] Tweet

De quan els pantalons curts ja ho eren massa i les estrenades ulleres em feien abaixar els ulls, canviar de vorera, fugir per defora… [@more@] Tweet

  (els Segadors)   RECULL DE POEMES DE REIVINDICACIÓ NACIONAL [@more@] Tweet

Quin desig, la pluja neta sols pel goig obscur del fang   tenir-te ombriva, com l’heura com el riu saber-te (a)mar.   [@more@] Tweet

   On no trobes conflictes, no hi busques llibertats.                                           Montesquieu [@more@] Tweet

    Tots els intents perquè  l'acceptés com a amant havien resultat infructuosos. Desesperat li va demanar que, almenys,  deixés que li fes de gat. Ella no va poder negar-se a un tracte que creia tan avantatjós. D'aleshores ençà tot ha estat un seguit d'esgarrifances … Continua llegint →

De les bombetes de llum esgrogueïda penjades al bell mig de cada cruïlla resistint el setge englotidor  de la nit   [@more@] Tweet

La màgia del Hoge Veluwe National Park (Països Baixos) [@more@] Tweet

 Aconypanyar: (verb trans.)  Arrambar-te a algú altre festejant-lo amb el cony d'una manera tal que, tot i acomodant-te al seu ritme i moviment, l'acondueixes al teu pany i l'hi enclous.   [@more@] Tweet