La veïna i el perseguidor

 

           Era perfecte fins i tot quan fumava amb pipa…, només que de vegades els ulls se li aigualien el temps d’un llamp, i aleshores el prenia la fal·lera insofrible d’arrencar les potes saltadores dels llagostins.                                                      

           Tant li agradava jugar amb foc que un dia va encalçar la veïna que estenia la roba  a dalt del terrat. L’encorralava implacablement, amb aquells ulls vitrificats, així que ella va haver d’eixancar-se i engolir-lo, lentament, entre espasmes llaminers.                 

            I és d’ençà d’això que a la veïna, de vegades, se li desllavassen els ulls talment un depravat mutilador d’insectes, i un estrany pessigolleig se li escola esquena avall, i li humiteja l’angonal només encèn, parsimoniosament, la pipa.                                       

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.