Arxiu mensual: febrer de 2007

COM ELS PÈTALS

Feia una pluja fina i tota la gent es recollia. Ell va mirar l’horitzó i va creure que un fulgor l’hi esperava. Es va girar enrere i va creure que aquelles petjades podrien retornar-lo a la infància. Però.. – Ara … Continua llegint

Comentaris tancats a COM ELS PÈTALS

JE ME SOUVIENS…

de quan els cucurutxos de paper d’estrassa  eren la mesura de totes les coses. [@more@] Tweet

Comentaris tancats a JE ME SOUVIENS…

TEMPTEIG

  A mida que creix, la saviesa canvia de forma. No hi ha uniformitat a la veritable saviesa. Tots els autèntics salts es realitzen lateralment, com els salts del cavall als escacs. El que es desenvolupa en línia recta i … Continua llegint

Comentaris tancats a TEMPTEIG

Quin licor em prepares

Quin licor     em prepares quines menges?   Amb quin vel     em reveles amb quina ala?   [@more@] Tweet

1 comentari

JE ME SOUVIENS…

de la carxofa grillant sota el llit  després del socarrim, les nits de sant Joan  si l’amor t’emparava   [@more@] Tweet

Comentaris tancats a JE ME SOUVIENS…

SECRET

    "L'esperit de la vall no mor; és la femella misteriosa. La porta de la femella misteriosa és l'arrel de tot. És un vague besllum; sembla existir o existeix? No s'exhaureix per molt que s'hi poui"                                      Daodejing. El llibre … Continua llegint

1 comentari

TOMÀS LLOPIS: UN MODERN CLÀSSIC

  Temps d’esplet. Tomàs sembla instal·lat just en la glòria de migdia. Serè però vital, complex però depurat, ha anat teixint un rastre de poesia  damunt el canemàs de la reflexió sobre el fet de la creació literària, capbusant-se com … Continua llegint

Comentaris tancats a TOMÀS LLOPIS: UN MODERN CLÀSSIC