(foto H. Newton)
Ja era mitjanit quan la dona inquietant s’ha assegut en un tamboret del costat i s’ha fos la barra del bar.
He pensat que havia de notar el neguit que jo sentia en apercebre-me’n que tot el vespre ella havia sabut que no podia treure-li els ulls de sobre.
Jo volia explicar-me, però ella m’ha dit que ja havia perdut el compte del temps que anava demorant-se pels bars, sentint que era la bola més necessària del joc, l’únic imant que calia evitar, l’engolidor on mai no s’havia de caure.
Per això jo sempre elegeixo –m'ha dit.
I ja no he tingut més temps per adonar-me’n que m’arrossegava, anava fent-me seva.
[@more@]
