ENDINS D’ENDINS

 

   

              

  Our then shall be some darkness during which  /   fingers are without hands; and i have no  /   you: and all trees are (any more than each  /   leafless) its silent in forevering snow  /   -but never fear (my own, my beautiful   /   my blossoming) for also then’s until                              

                                          e. e. cummings

I ara els dits balbs de l’enyor graten

la crosta negra de l’hivern

– on és aquell tacte d’atzàbeja? 

Només aquest desestiment

dels arbres nus (en veure el vol

dels seus ocells cap al silenci.)

El tel de fum que lent s’escampa

la calma enllora, del capvespre.

 Sense tu, se m’empoua la mirada

on l’argent viu que l’amor retornava?

  Relicte amarg, endins queda l’udol

corgelat, hàlit  presoner de l’ambre

 – Però endins d’endins encara tu (la meua bella

la meua flor): el teu cos ja per sempre alçurant-se.     

i el nostre després serà una obscuritat en la qual / siguen els dits sense mans; i jo no et tinga / a tu: i tots els arbres siguen (molt més que / desfullats) el seu silenci en la perpètua neu / – però mai no tingues por (entranyable, la meua bella / la meua flor) perquè també el després és fins

                                            Trad.: Isabel Robles Gómez i Jaume Pérez Montaner

(La lectura d'un escrit de Voliaina, m'ha fet recordar aquest poema meu, ressò d'un altre poema, i que ara, després d'una desena d'anys, troba un altre ressò en el seu. Pot ser el fil final que ens fa a tots humans siguen aquestes afinitats compartides)

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.