Arxiu mensual: juny de 2007

¿Et saps de mar quan ratlla l’alba i ets l’alta flor  que jau parada?   ¿Et saps d’amor, retir que canta? [@more@] Tweet

Que preferia el sofriment  del Poulidor-perdedor a l'imatge resplendent de l'Anquetil-volador    (i la finor de Gimondi a la potència de Merkx)  [@more@] Tweet

Mira't a fons, afirma sempre el que ets i aprèn amb seny que no pots fer res més                              Joan Brossa [@more@] Tweet

A la flor més obaga hi ha el conyfit més foc [@more@] Tweet

  (foto H.Newton)    Només arribar, he vist un andregó estès damunt la tàpia del clos, solejant-se; i m’ha recordat aquella manera tan teva d’embeure’t  la satisfacció. La bona veritat és que et rebolcaves en les teves victòries.    Com quan … Continua llegint →

  Raig fulgent de l’abraçada i brocal fosc de l’el·lipsi, volta humida i ressonant, pas estret de la lliurança clivell,              ona,                      espill,                                 dona (tan meva i escatimant-se’m!) [@more@] Tweet

    Quan hàgeu fet de dos u ( … ) del mascle i la femella un sol ser, de manera que el mascle no sia mascle ni la femella femella ( … ) aleshores entrareu al Regne.                                                      Evangeli … Continua llegint →

  A mitjans dels anys vuitanta (del segle passat!) vaig conéixer l'Isidre. Era un joveníssim poeta que vàrem publicar a L'Aigualdolç (la revista literària que acabàvem, també, d'encetar) i que de seguida es va consolidar com una de les veus més sòlides … Continua llegint →

De la cançó prima del riu que esbandia el vell llençol i, gasiva, s'encauava. [@more@] Tweet

Conyfia i no corris [@more@] Tweet