Record del deix, del tast
del toc de la tendresa.
Desert de capaltard,
i encara la rosella.
Preny del vesc del teu pas
flaira el pou de l’espera.
De mans ja sense mar
però d’un buit que oneja.
Tan pur ja apunta el cant
l’oreig d’un toc que tempta.
És l’esca de l’amant:
tu pilar, jo sóc d'heura.
[@more@]
Si, moltes gracies, en gran (grandisima) mesura per les teves indicacions.
Salut.
un poema preciós!