A PROPÒSIT DE COLORS DE MAR, DE MARIA-ANTÒNIA OLIVER

 

Colors de mar, la darrera publicació de Maria-Antònia Oliver, recull quinze relats breus de l’autora i un de la seva amiga Roser Vernet que s’avé perfectament en el riu narratiu únic i cabalós on es fon el conjunt.

Es tracta d’un recull de textos amb una forta singularitat, sobredeterminats pel fet d’ésser escrits des de l’alambic de la catarsi. Un abocament al gresol purificador de la creació literària de l’experiència personal dels límits, de la pèrdua radical i del record de bé perdut, de la por, del dolor… Cant i plany del viure: “…per ensenderar-se cal que s’escrigui, que s’escrigui, sí, que s’escrigui a ella mateixa, perquè l’escriptura és, per a ella (i potser per a tothom), l’harmonia del caos…” diu la narradora protagonista de “tres focus” i alter ego de l’autora.

Una veu que commou i commociona, amarada de sentiment i encarrillada en les giragonses torturades d’una introspecció personal recurrent, empouada. Però, també, un discurs fluid, musical…,, construït des de la  la vivesa de parla mallorquina i desembolicat amb una considerable traça narrativa, una prosa complexa, ran del silenci, que combina la tendresa i la ironia amb el to dramàtic. Un dir remorós d’illa,  agombolador, inquietant, prenyat a vegades d’una perspectiva onírica….

La penyora impagable que només es podia descobrir i oferir després d’un procés de destil·lació del dolor i d’assumpció del record,  quan “El temps va passar i al a fi va saber què era i qui era: una dona sola, que havia perdut el seu tresor”.

 

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.