DE ROBATORIS

   Com que sempre viatgem junts i jo no sé ni un borrall d’anglès, a mi ja em va bé la  tossuderia de la meva companya en aprendre, cada vegada millor, aquesta llengua enrevessada.

   Enguany participa en una mena de grup de conversa que està resultant especialment profitós. S’hi fan quasi exclusivament activitats orals ben diverses però l’exercici principal de cada sessió consisteix en una conversa sobre un tema determinat, proposat per la professora. Ahir, per exemple, cada participant havia de contar un robatori que hagués efectuat  ell mateix. En un principi, la meva companya va pensar que es tractava d’un tema delicat, però finalment va resultar una de les sessions més animades i desinhibides.

   S’hi van narrar accions d’allò més variades, des del furt del vi de la sagristia, passant per l’assolament de bancals de melonar,  fins a la substracció de les bragues de la germana mentre feia una becadeta…

   A la meva amiga li va agradar especialment el succeït que va contar la noia coqueta que treballa en una immobiliària. Diu que va dir que un dia va anar de compres al Corte Inglés i, al rebedor dels lavabos, s’hi va trobar un paquet perfectament embolicat i desat en un seient. En obrir-lo va veure que contenia una capsa plena de flasconets de perfum ben i ben cars, no es va poder resistir a la temptació i se la va emportar. En arribar a casa, va buidar el paquet i just  al fons va veure que hi havien deixat un escrit que deia: “L’altre dia vaig furtar tots aquests perfums però de seguida vaig començar a sentir remordiments, fins que m’he decidir a retornar-los”.

   Per reblar-hi el clau, a continuació li tocava de parlar al noi tímid i llepat que treballa en un banc. I  bé que ho va aprofitar. Només va dir, abaixant encara més el cap: "He de confessar-vos que jo sóc  el lladre penedit d'aquells perfums".

   Al remat, com sol passar, la meva companya va fer la intervenció més celebrada de la reunió. Diu que els va comptar, amb tots els ets i uts, com s’ho havia fet per robar-li l’home a la seva amant o, si voleu, com havia aconseguit fer-se amb l’amant del seu home. Tant se val una cosa com l’altra ja que en realitat es tracta de dues variants de la mateixa gesta -i no hi trobareu ningú com jo per testificar-ho.

   Però això ja és una altra història.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.