(foto H. Newton)
Durant molt de temps aquella terra, la seva gent i la seva llengua li havien resultat totalment estranyes. Però un matí que li havia abaixat la regla i s’estava asseguda en un banc del parc cregué entendre el balbuceig mig ofegat que repetia desesperadament una criatura.
Després del primer instant d’enlluernament ja no estava segura que la pregunta de la xiqueta fos “on és la meva mà?”, ni tampoc podia afirmar del cert que el galimaties mig nuat de riallades estentòries amb què li havien contestat totes aquelles dones volgués dir “un mos se l’ha empassada”.
De totes maneres per ella tant s’hi feia si la immolada havia estat la mà o la mare sencera de la petita perquè aquell aldarull l’havia acabada de convèncer que havia arribat el moment de canviar de país.
[@more@]
