9 D’OCTUBRE. AMB EL POBLE, SEMPRE.

Em cremaré, dintre el foc del meu poble,

Com un sarment o com un garbó anònim;

Cruixirà, al foc, la meua calavera,

I cantarà tot el meu esquelet.

El meu amor, el gran bé d'una vida

Que es retrobà entre les gents del poble

I va cantar unes poques cançons

Sempre lligat a la causa del poble.

Amors, dolors, esperances – encara.

Sonarà el vent i passarà la nit,

I ha de trobar, entre els ossos, dispersos,

Una raó, encara!, d'energia,

Assenyalant els camins de la mar

O bé solcant els camins de la terra.

    Llibre de Dénia. La Marina Alta

   Vicent Andrés Estellés.

[@more@]

Tweet