Arxiu mensual: octubre de 2007

DE LA GRAVITACIÓ DELS COSSOS DURANT LA CANÍCULA

   Aquell estiu que practicaven la papiroflèxia se'ls va passar en un vol. Si les mans apamaven amb el tacte prim de la costurera, els cossos s'aglevaven amb el punt dolç de la verema.    I s'obria el jardí, i s'hi esmunyien els dits, i bategaven els astres… … Continua llegint

Comentaris tancats a DE LA GRAVITACIÓ DELS COSSOS DURANT LA CANÍCULA

RECLAM COM D’AIGUA

  Reclam com d’aigua damunt la flor badada en fer-se l’alba     [@more@] Tweet

Comentaris tancats a RECLAM COM D’AIGUA

JE ME SOUVIENS…

Del ulls abocant-se pel finestró del replanell al toll d'aigua fangosa que coronava el carrer. I de la xiscladissa de la mare en adonar-se de l'abast que prenia la  catàstrofe.                (Marina Alta  Octubre de 1957 . octubre de 2007)   … Continua llegint

2s comentaris

L’AMENAÇA DE LES GRUES, nou llibre de Carme Miquel

   Carme Miquel acaba de publicar un nou llibre juvenil, centrat en la comarca de la Marina, que ve a ser la continuació del popular Papers en una capsa.    Aquesta vegada, passats ja alguns anys, la mateixa colla d'amics protagonistes hauran d'enfrontar-se … Continua llegint

1 comentari

AL MEU PAÍS LA PLUJA NO SAP PLOURE

  Al meu país la pluja (Raimon) Al meu país la pluja no sap ploure:o plou poc o plou massa;si plou poc és la sequera,si plou massa és la catàstrofe.Qui portarà la pluja a escola?Qui li dirà com s'ha de … Continua llegint

3s comentaris

FORMENTERA, MERAVELLA

[@more@] Tweet

1 comentari

9 D’OCTUBRE. AMB EL POBLE, SEMPRE.

Em cremaré, dintre el foc del meu poble, Com un sarment o com un garbó anònim; Cruixirà, al foc, la meua calavera, I cantarà tot el meu esquelet.   El meu amor, el gran bé d'una vida Que es retrobà … Continua llegint

1 comentari

ARS AMANDI V

  Capbussant-te a l'abím de la conyfusió assoliràs el cim més pur de la claror.   [@more@] Tweet

1 comentari

L’ABISME DE LA CREACIÓ

   Abisme dins l'abisme, la comprensió d'un gran llibre s'endinsa en la mateixa fondària (no una semblant: la mateixa) que hi ha en l'home, potser amb l'agreujant que es tracta d'una fondària en certa manera especular, com ho és la … Continua llegint

1 comentari

NOIA AMB UN ABRIC NEGRE

   En despertar-se va mussitar: quin somni més destrellatat!    No trobava cap sentit en aquell despropòsit d’adreçar-se a Griet – una alumna tan discreta i impersonal que, tot i la seva bona planta, havia arribat a considerar una mica fada … Continua llegint

Comentaris tancats a NOIA AMB UN ABRIC NEGRE