Sóc pres del vesc dels teus lleus flancs
d’un blau rellent moll com carn d’alga
– llenç de la nit dels dits dolç balç
i ansa del cos pell demorada
del teu convit ja presoner
m’aboque al riu viu de la boca
als pits confits de lluna plens
i al grau ombriu que l’ànsia gronxa
i així com ets jo em torne ensems
bleix de la mar blau bes de broma
i mà que ungeix silent com l’ombra
quan ala i niu som feix que trem
i es just el temps que el món cedeix
l’amor refà el gest de l’ona.
[@more@]
