(Foto Lartigue)
De sobte les parets de la bombolla on vivia, tan teses i transparents fins aquell moment, es revelaven com un tel de ceba esgroguït que es desprenia d’un rerafons inquietant i s’encrostonava sense cap possibilitat ja de redreçament.
I a penes va tenir temps de pensar que encara hauria estat un conhort si allò fos realment la mort i no l’evidència d’un frau: haver d’adonar-se que ell només era el Doble anònim dins el somni d’aquell Altre que ara mateix s’adonava que es moria.
[@more@]
