CÓRRER L’ANDOLA (a la llibreria Ambra)

 

  Ahir de matí vam anar a Gandia. Hi vaig més esporàdicament que no voldria, atesa l’estreta relació que hi ha entre les dues comarques, una de les raons principals pot ser  la dificultat de comunicació: és absolutament impresentable la situació d’absoluta indefensió a mans de l’autopista en què ens trobem les dues comarques, cal pagar si vols Moure’t amb una mínima agilitat, però el cas de Gandia és ja incomprensible: una ciutat d'uns 90.000 habitants, amb una vocació comercial i de centralitat cultural tan important i que no compta amb cap sortida d’autopista!, cosa que t’obliga vulguis o no, a fer una penosa travessa de pobles per poder finalment accedir-hi des del sud. L’única cosa realment interessant de tot això va ser comprovar estupefacte com el carrer major de la prostitució sembla haver-se traslladat al tram de general entre Oliva i el Molinell: veure-hi en un costat i a altre, a trams estudiadament regulars, totes aquelles dones-estàtues, encara que de vegades s’han arranjat una cadira de plàstic i s’hi estan com si prenguessin el sol, o regentessin una parada de taronges vora la carretera distribuïdes a trams regulars, com si guardessin cadascuna el propi territori…

   Com fem sovint, si tenim una mica de temps, després de realitzar la gestió que ens hi havia dut (i que en  aquest cas també tenia a veure amb la discriminació comunicativa que suportem: gestionar un bitllet a l’estació de trens, del tren que ens prometen cada any – infructuosament- que retornarà a la Marina Alta) vam visitar la Llibreria Ambra.

   La meua afecció als llibre és un goig tan més intens que potser ha esdevingut un vici, m’agrada demorar-me entre els prestatges i deixar-me seduir promíscuament per autors i títols, ataüllar, escorcollar i, quasi sempre, tornar a desar… Ambra és, al meu parer, una llibreria presque perfet”: té la dimensió justa, tot i tenir una oferta àmplia i ben triada permet l’acostament al llibre amb un solatge de calma, gairebé d’intimitat. Tota ella respira la dignitat que cal en una casa de llibres: la façana de casona elegant, l’interior diàfan,  l’ordre i el respecte amb que són exposats els llibres, el lloc preeminent que ha de tenir la llengua pròpia…

   I a dins, sempre enfeinada atenent l’abundant clientela, hi ha Pepa. Amb els ulls encara encesos de la mateixa passió pels llibres. Després d’haver-li fet algunes consultes breus, al fil de la recerca, finalment xerrem una mica, recordem aquella primera Ambra de la plaça del convent, a Dénia, de com té de bonica la llibreria, de la seva il·lusió que sembla intacta, de com es cada vegada més difícil viure a Dénia i venir a treballar a Gandia… Finalment, a més d’alguns llibres elegits curosament per a regalar, ens n’emportem també un bon grapat per a nosaltres: Flors a casa, amb que l’amiga Maria Josep Escriva ha guanyat enguany els Jocs Florals de Barcelona (només llegint la primera estrofa del primer poema ja saps que estàs davant d’un poemari memorable),  torne a comprar Elogi de l’ombra, de Junichirô Tanizaki (que un dia es va endur de casa una de les meves filles) i l’acompanyo d’un altre japonès imprescindible, La casa de les belles adoremides (una edició molt acurada del relat que va inspirar Memoria de mis putas tristes de Gabriel García Márquez), Marques de B.Atxaga i dos assaigs, La claredat d’Heràclit – la lectura il·luminadora dels Fragments heraclians feta per Josep Palau i Fabre i publicada perAcccent, una nova editorial – i un assaig gairebé imprescindible que ja feia temps que volia aconseguir, El erotismo de Georges Bataille.

   De tornada, les putes encara hi eren. Algunes cadires buides, mig tombades a la vora de la ruta, semblaven indicar que la seva tasca es trobava en una hora punta.

 

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: CÓRRER L’ANDOLA (a la llibreria Ambra)

  1. Molt bon Cap d’ Any, Carles! El vici que expliques el comparteixo a un nivell malatís també… jajaja. Un petó i que el 2008 et sigui genial!

Els comentaris estan tancats.