De vegades surts al carrer per provar de desemboirar-te. Vas mirant al teu voltant sense fixar-te ni en això ni en allò… I et vénen al cap idees inconnexes, cireres entomades al vol.
A mi per exemple em podria passar que, de sobte, em prengués el dubte de si una societat on es persegueix més la crema del retrat del rei que l'apallissament, prenyat de mala bava racista, d'una immigrant adolescent pot mirar-se a l'espill i veure's endreçadament democràtica. Però seguidament m'emllaminaria el solet tan esperat durant dies, càlid com el cos de l'estimada i em brollaria el capbrot d'un embrió de poema: avui tots els batecs / fan l'eco del teu nom.
Minúcies sense suc ni bruc, empescades abans no s'esfumen.Només pel vici de pensar i de sentir. Això serà aquesta mena de dietari que he batejat Córrer l'andola.
[@more@]
Quina sort poder desconnectar-se de certes coses i poder connectar-se al corrent de les que en realitat ens són més anímicament vitals. Sense que això vulga ser un símptoma d’indiferència per les que ens reclamen la denúncia…
Aquest tema no ha fet tant de soroll.
La ultraderecha copia el mensaje xenófobo de Suiza