BOCAVULVARI 6

Conyvenir (verb):

int. Reunir-se en lloc desitjat, elegit o acordat (dit també conygregar-se)

trans. Atorgar d'acord amb un altre (conycordar, venir a cony), o bé avenir-se al desig de l'altre (dit altrament, conysentir, conycedir)

loc. 1. "així serà, si conyvé", expressió de posar a mans d'una instància suprema, o providència divina, l'acompliment d'un fet.

[@more@]

Tweet