Arxiu de l'autor: nausica

Ventura                fou           aquell  teu gest             que va inflar-me      l’ala blanca     [@more@] Tweet

       A Plagueta de bord m'he assabentat del  projecte Cimentiments o no m'asfaltis el respecte. Com que em sembla una iniciativa tan suggerent com necessària, m'apresse a fer aquesta aportació poètica i visual que intenta reflectir l'agermanament entra la Marina … Continua llegint →

Comprendre que la felicitat és apenes una qüestió personal, que el món, aquest, no serà feliç mai.                                 José Samarago [@more@] Tweet

D'aquella escola casernària, de les consignes cara-al-sol i  la llet-en-pols americana [@more@] Tweet

Diuen que guardes ben endins un somriure clar, de riu, que és arrel de   llum  i    llavor  inexpugnable. Diuen també   que  hi ha  instants, només el temps d’una exclamació abans de ser ofegada, que aquest riu   s’acreix, vessa i t’amoroseix el llindar dels … Continua llegint →

  L'ull de déu   que tot s'ho embeu     (La il·lustració d'aquest text s'ha elaborat a partir d'un poema visual  del llibre de Manuel  de Pedrolo Us convida al acte. En enconyàstic homenatge) [@more@] Tweet

   On hi ha vida, hi ha poesia. Però també hi ha poetes (i poemes) que són de, i  per a, la maduresa. Per això considero una sort haver accedit amb una certa profunditat  als poemes de Joan Margarit quan … Continua llegint →

   L'ull de déu    que tot s'ho embeu [@more@] Tweet

    [@more@] Tweet

(Foto de Carla Van de Puttelaar) Reclosa dins el vidre de la lluna, semblava una nina de sucre. Emperò s’hi alçava un buf que la feia aletejar. Se li besllumava el batec, com si un pic de foc covés a … Continua llegint →