Arxiu de l'autor: nausica

  Al meu país la pluja (Raimon) Al meu país la pluja no sap ploure:o plou poc o plou massa;si plou poc és la sequera,si plou massa és la catàstrofe.Qui portarà la pluja a escola?Qui li dirà com s'ha de … Continua llegint →

[@more@] Tweet

Em cremaré, dintre el foc del meu poble, Com un sarment o com un garbó anònim; Cruixirà, al foc, la meua calavera, I cantarà tot el meu esquelet.   El meu amor, el gran bé d'una vida Que es retrobà … Continua llegint →

  Capbussant-te a l'abím de la conyfusió assoliràs el cim més pur de la claror.   [@more@] Tweet

   Abisme dins l'abisme, la comprensió d'un gran llibre s'endinsa en la mateixa fondària (no una semblant: la mateixa) que hi ha en l'home, potser amb l'agreujant que es tracta d'una fondària en certa manera especular, com ho és la … Continua llegint →

   En despertar-se va mussitar: quin somni més destrellatat!    No trobava cap sentit en aquell despropòsit d’adreçar-se a Griet – una alumna tan discreta i impersonal que, tot i la seva bona planta, havia arribat a considerar una mica fada … Continua llegint →

   Tinc els ulls avesats a l'harmonia que habita cada racó de la casa.    I passejo els sentits pel traç  que hi va deixant l(')a mà(nt) que em salva.   [@more@] Tweet

  Roig de la meva sang obaga set de llum estrem moll dels meus ossos dolç desvari                    del meu ventre.   [@more@] Tweet

De les proclames ambulants que rodaven pel carrer oferint a les dones peix i taronges, arrop i talladetes, fenoll marí…, o els destres adobaments del llibreller i l'estanyer, del matalafer i el paraigüer, de l'esmolador.   [@more@] Tweet

  Verm(ador) del llim                 de l’enyor                                 del teu pas                                                  per les hores   [@more@] Tweet