FER-SE ENTENDRE

Herència d'una època resulta ser un títol ben oportú- i tan de bo premonitori – ara que al País Valencià comença a sentir-se un alè fresc, de canvi.

És, doncs, un bon moment per fer un balanç d’aquesta Dotzena Omniosa, d’hegemonia política i social de la dreta, que Gustau Muñoz hi anomena  “anys de penitència”; un qualificatiu suggeridor que ens pot fer pensar en un temps penitencial en el sentit d’atenallador, ofegador, opressiu…, però també en un temps d’expiació,  porgador de les incoherències, les insuficiències i les concessions del període polític anterior, d’hegemonia socialista.

Aquest nou llibre connecta plenament amb els publicats anteriorment per l’autor – Intervencions… (1998) i  A l’inici de segle… (2002) –,  tant pel que fa a la seua  temàtica político-social i cultural, centrada en la contemporaneïtat, com per l’estil del seu discurs, rigorosament reflexiu però ben divulgatiu. I és que en Gustau Muñoz trobarem una de les persones més adequades per assumir el repte d’analitzar lúcidament i independent el  passat immediat del valencians, aquesta “època devastadora en la qual s’ha desballestat a consciència l’esperit d’un projecte de País i s’ha menat la ‘modernització’ pel pitjor camí possible”, i per a fer-ho amb  plena coherència i rigor, acompanyats d’habilitat explicativa, de capacitat de fer-se entendre.

Això és així perquè la seua  formació i la seua tasca intel·lectual (com a economista, assagista, traductor, divulgador de materials sòcio-polítics o filosòfics…) li proporcionen un sòlida base per bastir la reflexió i, al mateix temps, la  implicació compromesa en l’àmbit sòcio-polític de l’esquerra i el nacionalisme i l’ àmplia experiència com a gestor cultural (edició, coordinació i direcció de treballs, col·leccions, revistes…)  el forneixen d’un decidida voluntat d’intervenció ideològica i política en el present i sobre el futur del nostre poble.

El resultat és un recull d’articles d’opinió i breus assaigs que, malgrat la seua diversitat, aconsegueix de transmetre’ns un fort sentit unitari, en posseir una estructura i un enfocament que aporten coherència i sentit global al llibre.

El primer bloc  fa l’anàlisi lúcida i rigorosa dels darrers dotze anys de govern del PP aportant-hi, d’una banda, una descripció i avaluació dels mecanismes de domini politico-social i ideològic emprats ( el clientelisme, el desballestament de la societat civil…) així com del model de desenvolupament econòmic insolidari, depredador i especulatiu que s’ha impulsat i, d’altra banda, les perplexitats i les insuficiències de l’oposició d’esquerres, progressista i nacionalista.

A continuació  obre l’enfocament cap al futur per il·luminar-lo abordant qüestions més “globals” (globalització, immigració, ascens del totalitarisme feixistitzant, hegemonia mundial dels EE.UU, el paper d’Europa…) i, a l’ensems, revisa el període de la transició democràtica, que és a la base de l’actual marc polític i social (especialment pel que fa als “oblits”, els dèficit democràtics, les qüestions que quedaren pendents) per acabar acarant la problemàtica nacional dels valencians, encara viva, encara irressolta.

El tercer bloc se centra en l’àmbit social (l’entramat cívic i cultural, la situació de la llengua i la literatura catalanes al País, els instruments d’intervenció ideològica…), fent inventari de les  febleses i de les possibilitats a partir de les quals cal encarar el repte de  treballar per la  normalització nacional del  poble valencià ( i dels Països Catalans)

El llibre conclou amb una sèrie de biografies i síntesis de pensament referides a personalitats rellevants del món intel·lectual i polític que Gustau planteja com a referents necessaris per abordar la construcció d’una alternativa nacionalista i de progrés que enllace amb el bo i millor de la reflexió político-social que va lluitar per l’adveniment de la democràcia: Joan Fuster, Valerià Miralles, Doro Balaguer i Ernest Garcia.

            Justament ara que s’albira la possibilitat d’un canvi polític al País Valencià, hem de  recordar el passat i tenir clar que ens caldrà unitat, il·lusió participativa…, i una bona dosi de lucidesa i de fermesa per aprofitar l’oportunitat, recuperar les millor tradicions polítiques i socials del nostre poble, refer i avançar. I per a tot això són imprescindibles persones com Gustau Muñoz – com més millor – que facen de pont entre els diferents projectes que hi han de confluir i que hi aporten el llevat del seu l’esperit crític i de la seua capacitat d’anàlisi sense condicionants.

            Que així sia!           

 

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.