(foto Ruth Bernhard)
i
La mà que cau engalta l’anca
renua el toc i el nu s’enrama
ii
L’ombra es fa duna, la serp més blava
llenca de neu i a punt la flama
iii
Surten els pits lliscants de nata
lluna del goig, desendolada
iv
Curulla el mesc ja l’aire canta
la carn vol sang la nit, vol d’ala.
[@more@]
