PENOMBRA DEL COS

(foto Ruth Bernhard)

                       i

La mà que cau   engalta l’anca

renua  el toc   i el nu s’enrama

  

                      ii

L’ombra es fa duna,  la serp més blava

llenca de neu    i a punt la flama

  

                      iii

Surten els pits   lliscants de nata

 lluna del goig,   desendolada

  

                     iv

Curulla el mesc   ja l’aire canta

la carn vol sang   la nit, vol d’ala.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.