Perquè sempre hi haurà un altre ésser, escindit i perplex, que ens llegirà i, en llegir-nos, farà una obra més gran,quasi perfecta, una obra diferent. I aleshores comença el plaer del lector i s'acaba la nostra feina.
Montserrat Roig
[@more@]
Perquè sempre hi haurà un altre ésser, escindit i perplex, que ens llegirà i, en llegir-nos, farà una obra més gran,quasi perfecta, una obra diferent. I aleshores comença el plaer del lector i s'acaba la nostra feina.
Montserrat Roig
[@more@]
Jo m’he trobat diverses vegades amb lectors que donen interpretacions totalment diferents i personals als meus contes. És una sensació agradable i et fa sentir que les històries que escrius estan vives.
De fet, cada vegada em sembla més que això es indissociable del procés de comunicació, però que iun dels trets més específics del text literari és precisament la seva capacitat de suggestió de més sentits, de “revelar” allò que el lector ja portava escrit a dins…, d’obertura -en definitiva.
Ens coneguem a través de ‘altre?