MARIA DEL MAR AL PORT DE DÉNIA

La balanguera misteriosa,
com una aranya d’art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavila
teixint la tela per demà
la balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.
Girant la ullada cap enrera
guaita les ombres de l’avior,
i de la nova primavera
sap on s’amaga la llavor.
Sap que la soca més s’enfila
com més endins pot arrelar
la balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.
Quan la parella ve de noces
ja veu i compta sos minyons,
veu com devallen a les fosses,
els que ara viuen d’il.lusions.
Els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar,
la balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.
Bellugant l’aspi el fil capdella
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil.la
destria l’auba que vendrà
la balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.
De tradicions i d’esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d’or i argent.
De la infantesa qui s’enfila,
de la vellúria qui se’n va,
la balanguera fila, fila,

la balanguera filarà.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.