Et comunique que, amb el meu humil criteri he decidit atorgar-te el premi al BLOG SOLIDARI. Un guardó que no té el pes de cap acadèmia reconeguda però que de segur comptarà amb el beneplàcit de tots els lectors que et segueixen. (Això si, la imatge que el distingeix l’agafes tu mateix del meu blog perquè jo no sé com fer-te-la arribar). Una abraçada.
Et comunique que, amb el meu humil criteri he decidit atorgar-te el premi al BLOG SOLIDARI. Un guardó que no té el pes de cap acadèmia reconeguda però que de segur comptarà amb el beneplàcit de tots els lectors que et segueixen. (Això si, la imatge que el distingeix l’agafes tu mateix del meu blog perquè jo no sé com fer-te-la arribar). Una abraçada.
si, t’adones de que algú és únic, però després potser deixes d’estar enamorat però aquella persona encara és única…és molt trist això, no?
si, t’adones de que algú és únic, però després potser deixes d’estar enamorat però aquella persona encara és única…és molt trist això, no?
si, t’adones de que algú és únic, però després potser deixes d’estar enamorat però aquella persona encara és única…és molt trist això, no?
si, t’adones de que algú és únic, però després potser deixes d’estar enamorat però aquella persona encara és única…és molt trist això, no?
Quina gran frase! Me l’apunto al meu llistat de frases 😀