CÓRRER L’ANDOLA (la lectora ben acompanyada)

  

   La dona descansa, després d'haver-se canviat la roba de feina per una altre de més còmoda, a la butaca d'orellons que hi ha arran del balcó. A fora el fred es desploma a l'ensems que el capvespre però, a dins, la previsió dels habitadors ha fet que tot el dia hagi estat engegada  la calefacció precisa per mantenir-hi una temperatura ideal.

   La dona repassa, sense fixar-s'hi massa, una revista de divulgació literària i sembla que d'aquesta manera acabàrà d'esbandir els dimonis que ha portat enganxats des de la feina fins a la porta d'entrada. S'hi deixa caure en una placidesa suau i la comparteix amb "Negret", el gatet que ha esperat al pati la tornada dels amos per endinsar-se al comfort de la casa; ara, ben esbaltit, sembla del tot submergit en una bombolla de càlida confiança.

   L'home que s'ho a mira, amb un somriure embadalit, sap el que val aquesta estampa.  Un goig ample com la mar l'agombola.

 

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: CÓRRER L’ANDOLA (la lectora ben acompanyada)

  1. Una bona imatge de pau, de confort, de plaer, de tranquil·litat. Un luxe que cal assaborir i que no costa gaire de practicar. Una bona lectura amb calma i la companyia càlida d’una gat o d’un gos que en té prou amb el teu contacte.

  2. Una bona imatge de pau, de confort, de plaer, de tranquil·litat. Un luxe que cal assaborir i que no costa gaire de practicar. Una bona lectura amb calma i la companyia càlida d’una gat o d’un gos que en té prou amb el teu contacte.

Els comentaris estan tancats.