Arxiu de l'autor: nausica

De la traça amb què les nenes presentien la mirada i amagaven la fermança   [@more@] Tweet

                                          QUADERN DE LA PROVENÇA [@more@] Tweet

  El poeta és un fingidor. Fingeix tan completament que fins i tot fingeix que es dolor el dolor que de veritat sent.                 Fernando Pessoa     [@more@] Tweet

Foc meu i feresa gorg que aflama endins com la serp fa llera   Oh! estel de l’ombriu solc-prenyada festa     Vencill meu i trèmula goig que enfila el cim com el jonc delera   Oh! tudó d’asprius coll de … Continua llegint →

De la jove que passejava solta pels cingles de l'altre costat  del riu i només per uns quinzets et murgonava – deien – entre les seues cuixes brunes   [@more@] Tweet

És clar que podia passar desapercebut. I hom podria pensar que era això el que Ell desitjava. Tanmateix, qui us parla sap bé que només desitjava perllongar el caliu del amor violeta que se li havia esmunyit de les mans. … Continua llegint →

   El contista sap que no ha de procedir acumulativament, que no té per aliat el temps; el seu únic recurs és treballar en profunditat, verticalment, bé cap amunt, bé cap avall, de l'espai literari. I açò que dit així … Continua llegint →

                                                QUADERN D'ABSÈNCIA [@more@] Tweet

Herència d'una època resulta ser un títol ben oportú- i tan de bo premonitori – ara que al País Valencià comença a sentir-se un alè fresc, de canvi. És, doncs, un bon moment per fer un balanç d’aquesta Dotzena Omniosa, … Continua llegint →

(foto Ruth Bernhard)                        i La mà que cau   engalta l’anca renua  el toc   i el nu s’enrama                          ii L’ombra es fa duna,  la serp més blava llenca de neu    i a punt la flama                          iii … Continua llegint →